Vaig ser membre
fundador de l'Assemblea Nacional Catalana i del balcó de casa penja
una estelada que pobreta ja està ben descolorida. Dit això
m'agradaria fer una breu reflexió sobre la feina que se li gira a
l'ANC d'ara fins que es faci la consulta.
Si tot surt com
hauria de sortir, l'any que ve serem cridats a les urnes per tal de
posar-hi un sí o un no. Si tot surt com hauria de sortir, d'ara fins
aquesta consulta hi haurà partidaris del sí i partidaris del no que
faran campanya per cada una de les dues opcions.
A l'ANC li toca
fer campanya pel sí, i en aquest sentit farà actuacions
informatives en diferents àrees del cinturó roig metropolità on
els favorables a l'estat propi encara són minoria. És una feinada
que a més a més s'ha de fer amb un somriure i amb moltíssima
paciència. Les paradetes informatives estratègicament col·locades
i la perseverança dels voluntaris serà clau per anar reclutant un a un els nous votants del sí.
Hem d'entendre
que aquestes àrees són molt diverses, amb gent vinguda de molts
altres indrets en diferents onades migratòries i que no tothom
s'informa a través dels mateixos mitjans de comunicació si és que
s'informa. Més enllà de si un es sent més de dretes o més d'esquerres,
si ha nascut o no a Catalunya, si creu que el castellà ha de ser
cooficial o no, per tal de ser efectius en la tasca d'atreure
el ciutadà indecís o el que a priori votaria no, s'ha de fer un
esforç en potenciar la neutralitat de la idea de l'estat propi.
L'estat propi s'ha de vendre des de la més estricte fredor, s'ha de
fer veure que objectivament l'estat propi serà una eina millor per a
tots el ciutadans que viuen a Catalunya independentment de com es
sentin, en quina llengua parlin o quin partit votin. En definitiva
s'ha d'evitar entrar en el terreny de les passions.
És en aquest
punt on m'agradaria aturar-me i parlar de la funció de l'estelada.
L'estelada és un símbol centenari que els últims anys l'ha
recuperat el catalanisme en fer el seu gir cap a l'independentisme.
L'estelada és el símbol de la llibertat, la pengem al balcó per
anunciar als nostres veïns que aquí hi viu un que votarà sí, i em
sembla molt bé. Però les banderes pertanyen al terreny de les
passions, cada ciutadà hi pot veure el que vulgui darrere d'una
bandera i quan estem parlant de construir un estat nou potser hauríem
de deixar la bandera penjada al balcó de casa. Des de la meva humil
opinió, crec que a les paradetes de l'ANC no hi hauria d'haver
banderes, la tasca d'explicar la creació d'una eina que millorarà
les condicions de la totalitat de la ciutadania del país s'ha de fer
des de la fredor dels arguments positius. Moltíssima gent sap que
l'ANC és una associació apartidista i que l'únic vincle entre els
associats és voler un estat propi per al país, però en aquestes
àrees del cinturó roig i degut a certa desinformació, sovint
s'associa l'estelada a algun partit polític o directament a alguna
organització radical. Per tan, no crec que sigui gaire bona idea
apropar-se a l'indecís o al votant del no amb una carta de
presentació que d'entrada el faci desconfiar.
L'estat és una
eina que ens ajuda a viure millor, quan aquesta eina no funciona o
directament ens pren el pèl, ens hem de posar d'acord per
canviar-la. Un estat propi pel país ha de ser aquesta eina nova. A
tots aquells ciutadans indecisos, que la política no els hi
interessa massa i que les banderes ni fu ni fa no els seduirem amb
una bandera ben grossa. Els seduirem amb la il·lusió de crear un
estat a mida, que s'adapti a la realitat social del país, que sigui
sensible a la seva diversitat, que vetlli pels interessos dels seus ciutadans, que faci de just àrbitre en les seves disputes, que estimuli el creixement d'una classe mitjana sòlida, solidària i crítica. Només així aconseguirem que en el futur els ciutadans del nou
estat es sentin orgullosos de la radicalitat democràtica de la seva
fundació.
